Sudàfrica, impactant

Viatjar et permet conèixer altres racons de món, amb una cultura diferent, gent diferent, maneres de fer diferents i el que és més important, aprendre, de tot i de tothom.

Vam llogar un cotxe i vam fer mils de quilòmetres, lògicament haviem d'anar aturant-nos per repostar i aquí comences a veure que no a tots els llocs ets ben rebut, no per ser estranger, si no per ser de raça blanca. Encara a hores d'ara hi ha llocs que només hi tenen accés la gent de color (i a l'inreves), i et recomanen que, per motius de seguretat continuis fins al proper poble a on sí et posaran combustible, independentment del teu color de pell. Qui diu posar benzina, diu entrar en un supermercat, terreny en què, per cert, Spar té pràcticament el monopoli absolut.

Passejant per Cape Town, et recomanen només certs llocs per a que els visitis sense problemes. Recordo quan sortiem del mercat i vam voler amb una amiga anar pel carrer principal per conèixer una mica més la ciutat, tot passejant, va venir un noi de color tot preocupat i ens va dir que si us plau ens fiquessim dins del cotxe i anessim al moll (Victoria &Alfred Waterfront), que era l'única zona en què a partir de les 13h estariem segures, en altres paraules ens va dir que si voliem viure i tornar al nostre país que seguissim el seu consell, que no fossim tan inconscients, que el perill era real.

Recordo la seva cara, la seva expresió i com ens va voler ajudar i això et fa pensar tant. Amb el mal que "els blancs" els hi hem fet, encara ens va voler ajudar. No ho oblidaré mai.

 

Conduint des de Stellenbosch a Cape Town el paissatge era dessolador, més de 20 quilòmetres a cantó i cantó de carretera plens d'escombreries...fins que vam adonar-nos que estaven habitades..."townships" es a dir gent de raça negre que vivien en aquestes ciutats brossa. Vergonyós.